Abaixem el teló!

Molta feina...i molta satisfacció. Hem abaixat el teló de la segona edició del festival Cua d'Estiu d'espectacles de petit format, i el balanç no pot ser més positiu. Ha estat un setembre de bojos, però vosaltres heu fet que fos inoblidable. Sembla un tòpic, però és la realitat. Si el públic no omple les cadires, la nostra feina no té cap sentit. I heu respost amb entusiasme. El nostre primer agraïment va per a la gent de Fondarella. Perquè s'han fet seva la Cua d'Estiu des del primer dia, i no sabeu com ens motiva, això. Per a la gent i per a l'ajuntament, és clar, que ha estat al darrere de la iniciativa deixant-nos treballar amb total llibertat.  Però també hem de fer extensiu l'agraïment a la gent de la comarca del Pla d'Urgell i de poblacions com Les Borges Blanques o Lleida, que no han dubtat a fer quilòmetres per gaudir d'un bon espectacle.


Quan l'any passat encetàvem aquest experiment creatiu a Cal Ros de Fondarella ens van venir a oferir un altre escenari: Cal Combelles. I enguany ens ha tornat a passar. Tenim dues ofertes sobre la taula per ampliar els nostres escenaris amb encant. Encara no hem decidit res, és massa aviat per fer-ho, però és magnífic comprovar que tens un poble al darrere. Que creu en el teu projecte. Que vol contribuir a difondre el patrimoni convertint-lo en allò que se sol dir un "marc incomparable" per als espectacles.

I, per descomptat, gràcies als artistes que han portat la màgia als escenaris monumentals que els havíem preparat. Començant per Pep Gimeno, Botifarra, que va encetar el festival en un moment personal complicat, just l'endemà de rebre amenaces feixistes per cantar en la seva llengua. L'endemà va ser el torn de la companyia de dansa Montse Miret. L'amenaça de pluja ens va fer anar de corcoll, però per sort, tot va anar com la seda i vam poder gaudir d'una 'Dansa per a una nit d'estiu'.
El 10 de setembre, vigília de la Diada, Teatre de Butxaca va posar en escena l'Esprou més reivindicatiu amb l'obra 'He mirat aquesta terra' i aquell divendres, les Krregades de romanços van portar a Fondarella els 'Romanços de fil i canya'.

Aquest equador va ser un punt d'inflexió. Els espectacles es van començar a animar encara més i sempre fèiem curts de cadires. Amb aquesta empenta van arribar al 20 de setembre, amb l'obra El setge de Lleida, dels Quartana, que va causar un gran impacte fins al punt d'haver estat l'espectacle escollit per commemorar l'efemèride l'11 de novembre al castell de la Suda.

 I l'endemà, torn dels petits, que ja teníem ganes d'introduir-los a la Cua d'Estiu. Com van xalar petits i grans amb 'Vet aquí que una vegada...' de Teatre de Butxaca. Teníem el llistó molt alt, però vam tancar apujant-lo encara una mica més. Els malabars de foc i llum d'Improvistos Krusty Show van deixar el públic amb la boca oberta. I, per fi, el dia del comiat. Adesiara van posar música a l'adéu amb un espectacle en què hi va participar tot el poble deixant fotos antigues que il·lustraven uns textos de la periodista Berta Palau. Un concert
participatiu i, sobretot, molt emotiu amb el qual posàvem punt final a una aventura que, per descomptat, tindrà continuïtat.

Us esperem, l'any que ve, a Fondarella. Si vosaltres hi sou, hi tornarà a haver una Cua d'Estiu. Hi treballarem tot l'any perquè encara sigui millor.